Montgó, la major catàstrofe mediambiental de l’any 2014 del País Valencià

Les últimes pluges augmenten l'amenaça d'erosió de les zones calcinades amb major pendent. Els experts i els ecologistes aposten per no realitzar campanyes de plantacions i deixar que la vegetació afectada es recupere per sí mateix. 

Un total de 444 hectàrees resultaren calcinades a mitjans del passat mes de setembre en l'incendi decalarat al Parc Natural del Montgó. Les pluges registrades aquest cap de setmana suposen una greu ameaça per a la reculeració del terreny ja que s'elimina la capa de cendres i l'horitzó orgànic, que és una de les reserves més abundants de nutrients. Els experts consideren que és millor no realitzar campanyes de plantacions per tal que la vegetació afectada es recupere per sí mateix i evitar l'entrada de gent i de maquinària pesada que puga danyar molt més el territori. 

El passat dia 11 de Setembre es va produir un incendi al Parc Natural del Montgó i voltants, que sembla va ser intencionat, afectant un total de 444 hectàrees dels quals 418 ha. eren forestals. 

                                                             Massís del Montgó

El Montgó és un parc emblemàtic del País Valencià i té una extensió de 2117.68 hectàrees, es troba en la comarca de la Marina Alta, alçant-se entre les planes confrontants de Ondara-Dénia, Xàbia-Gata de Gorgos. Va ser declarat Parc Natural en el any 1987 per el seu gran valor paisatgístic i ecològic.

Paisatge del Montgó, abans i després del incendi.

Aquest incendi ha eliminat temporalment la part aèria de la vegetació i ha alterat la part superficial dels sòls. Açò condiciona els processos erosius i hidrològics, influint en el cicle de l'aigua i en l'evolució dels ecosistemes. Quan el sòl perd part de la seua funcionalitat, s'altera el cicle hidrològic, el cicle del nitrogen, el cicle del carboni i el reciclatge dels materials orgànics i processos d'erosió.

L'erosió hídrica del sòl és un procés extraordinàriament actiu en els sòls afectats per els incendis forestals, ja que s'elimina la capa de cendres i el horitzó orgànic, que és una de les reserves més abundants de nutrients. Aquesta erosió hídrica és elevada en els mesos amb elevada possibilitat de pluges torrencials (Novembre i Desembre) i en les zones amb major pendent, com és el cas del barranc de Malonda i Lloma del Castanyar, en Dénia, i el àrea situat sobre el port de Xàbia que arriba fins el Cap de San Antoni.

Dins de les masses arbòries mediterrànies destaquen les compostes per Pinus halepensis comunament conegut com Pi carrasco i d'endemismes com el Carduncellus dianius, herba de ferradura (Hippocrepis valentina), la escabiosa rupestre (Pseudoscabiosa saxatilis), la Sanguisorba ancistroides o la Sarcocapnos saetabensis, amb un total de 650 espècies de flora. A més del dany visible que s'ha produït sobre la vegetació, n'hi ha que destacar la pèrdua d'hàbitat de milers d'aus que aprofitaven aquests arbres per niar (Carboner comú (Parus major), Carbonero garrapinos (P. ater), Herrerillo (P. cristatus), Currucas (Silvia ssp.), o els Piquituertos (Loxia curvirostra)). Els pins que han sobreviscut als incendis poden albergar al Cárabo (Strix aluco).

 Carduncellus dianius

  Sarcocapnos saetabensis  

Cárabo

Com bé a senyalat Ecologistes en Acció-Agro, és millor que no es realitzen campanyes de plantacions deixant que la vegetació afectada es recupere "per si mateixa", per a evitar l'entrada de gent i de maquinària pesada que puga danyar molt més el territori. Si en un parell d'anys la zona no es recupera, especialistes en la matèria tindrien que realitzar informes tècnics per intervenir sobre la zona adequadament.

A més, s'ha indicat l'importància de recuperar els serveis de vigilància, prevenció i gestió del parc que la Conselleria de Infraestructures, Territori i Medi Ambient ha suprimit. 

Diputats de Compromís i del PSOE han criticat la gestió caòtica i desorganitzada de l'Unitat Militar d'Emergència (UME), a més de la falta de medis i personal dedicats a la prevenció i extinció de incendis.

Per últim, s'ha d'investigar si la Llei Estatal de Montes (Llei 3/1993) va a ser modificada com pretén el PP per a permetre construir sobre el sòl cremat. Segons ha publicat el BOE el 27 de Juny de 2014, aquesta llei assenyala que el canvi d'ús és possible si abans que es produïsca un incendi existeix un instrument de plantejament aprovat o pendent d'aprovació, sempre que “ja haguera sigut objecte d'avaluació ambiental favorable o, de no ser aquesta exigible, si ja haguera sigut sotmès al tràmit d'informació pública”.

En el següent link podeu observar com ha quedat la zona que va ser afectada pel incendi: http://www.denia.com/el-desolador-resultado-de-la-tragedia-medioambiental-en-denia-y-javea/